L'estrés és ben conegut per la majoria de nosaltres i més en la societat en la que vivim. El present es fa difícil d'assaborir i la nostra ment se'n va constantment a pensar amb coses que hem de fer, que podíem haver fet o que simplement no tenim el temps per a realitzar-les.

I és que si fossim capaços de viure amb un estrés fisiològic, el nostre sistema estaria amb més salut i tindria més capacitat adaptativa. I com aconseguim aquest estrés fisiològic, et deus estar preguntant?

"Mantenir el cos en bona salut és un deure ... en cas contrari no serem capaços de mantenir la nostra ment forta i clara" Buddha.

Ja en el segles VI o V a. C, Buddha va deixar anar aquesta frase, de la qual en podem extreure pràcticament la solució a l'estrés. I és que si som capaços de mantenir el nostre cos sà, alimentar-nos bé, estar en contacte amb la naturalesa d'una forma senzilla...el més fàcil és que poguem estar més conectats a l'aquí i a l'ara i gaudim d'una salut mental òptima, que ens permetrà adaptar-nos als diferents agents estressors del dia a dia.

I és que a nivell anatòmic i fisiològic, el cos humà té una organització molt curosa i efectiva per controlar i adaptar l'estrés. Sempre recordaré la primera vegada que em va caure a les meves mans el llibre: "Perquè les zebres no tenen llagues?: la guia de l'estrés", de'n Robert M. Sapolsky. Un llibre increible i molt ben detallat de com funcionem.

Més endavant, quan vaig fer el màster d'osteopatia, en el TFM (treball de fi de màster) vam decidir, amb dues companyes, fer-lo sobre l'estrés i l'abordatge cranial en osteopatia, i els resultats van ser una mica sorprenents també! Ja que en l'estudi pilot experimental, amb simple ceg, es va observar una disminució significativa del nivell d'estrés percebut d'ambdós grups (un era el control i l'altre el d'intervenció). On la FC (freqüència cardíaca) i la TA (tensió arterial) sistòlica van disminuir significativament en el grup "placebo", mentre que la TA diastòlica no va tenir canvis significatius en cap dels dos grups. I això què vol dir? doncs la meva interpretació va ser que la persona, en estrés, necessita sols ser escoltada, amb respecte i sense judici, per tal que el seu cos pugui organitzar-se i buscar en ell la màxima salut disponible.

Aquest concepte, precisament, és el què es busca amb osteopatia. Treballar sobre aquells components de l'organisme que permetran a la persona adaptar-se el millor possible al seu problema, perseguint potenciar la capacitat d'adaptar-se i compensar adequadament les seves lesions. I com dèia ja Hipòcrates, les forces naturals dins de nosaltres són les veritables sanadores de la malaltia. 

Més tard, i gràcies a la formació en Psicologia Somatocorporal, tot el treball i estudi sobre les memòries que els nostres propis teixits, i sobretot la pell, van adquirint des de la nostra fecundació, són el camí cap a la formació de la nostra estructura caracterial i d'alguna manera també de les nostres possibles disfuncions si no están ben adaptades i observades.

És així com, des del centre Kàbala, intentem abordar el problema de l'estrés. Amb una mirada global, des de l'inici de la teva vida uterina fins a l'actualitat, amb amor i respecte per tot el camí que has estat transitant. Acompanyant físicament (amb tècniques manuals osteopàtiques) i emocionament amb exercicis, olis esencials, flors de bach... i si cal, també treballem en col·laboració amb psicòlegs formats en aquesta disciplina més integradora humanista.

Qualsevol dubte, truca'ns o vine'ns a veure i intentarem resoldre'l.

ALBA